Sincerament, Maragall

Sincerament, Maragall

Si em permets, president Maragall, voldria donar-te les gràcies. Pel que has estat, significat i representat, i pel que segueixes essent, significant i representant. Estic lluny de pretendre, ens les següents humils, però sinceres i apassionades paraules, desglossar la teva figura. És a bastament coneguda per tots i és senzill accedir a qualsevol biografia per múltiples mitjans. Tan sols ambiciono oferir un petit traç de lloança merescuda i reconeixement obert.

Sempre he admirat el teu lideratge innat, la teva força política difícilment equiparable. El teu gest llunyà, a voltes absent en les formes, però vibrant en el contingut. Podria seguir etzibant elogis i sensacions, però fóra sumament circumstancial. Has estat molt gran, president. Ets molt gran.

Vas liderar un projecte urbà ambiciós, agosarat i ficte dieien molts. I mirem la Barcelona que tenim, la que vas projectar, orgullosa i crescuda. Una ciutat satisfeta d'èxits, assedegada de fites per arribar.
Vas liderar també una Catalunya massa silenciosa i avorrida, amb unes maragallades que no eren sinó espurnes d'una ment talentosa i d'un tarannà distint i vibrant. Llàstima que el silenci i l'avorriment siguin per molts el benestar. Llàstima també que els terratrèmols creatius i els contracops innovadors siguin jutjats com a follies irremeiables.
President Maragall, difícilment algú pensava que haguéssis deixat el llistó tan alt. Però observant el que tenim-m'abstindré d'esmentar-ne el nom, ja que m'acreix un enfonsament soporífer- el llistó està inabastable.

He parlat de passat i també de present. Però deixa'm també esbossar el futur. Lideraràs també, no en tinc cap dubte, la lluita més abrupte. La pugna contra la indefensió que tantes vegades assesta la vida. I no ho faràs en silenci ni amb avorriment. Serà la teva maragallada més humana, el teu èxit més entusiasta

Tal com deia el teu avi poeta, oblida't de tot regrés, no s'acaba el teu viatge; no s'acabarà mai més.

Una abraçada president.